Aquest dilluns, en un ple extraordinari, l’Ajuntament de Banyoles ha aprovat inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que substitueix l’anterior, que era del 1984. El nou POUM busca un ús racional del territori, una reducció de la densitat residencial, potenciar l’eix Estany – nucli antic – Monestir, preservar l’Estany com a element identitari principal, descongestionar el trànsit, garantir els elements culturals i monumentals i crear una anella verda de carri bici que envolti la ciutat.
En referència a la utilització del sòl, s’aposta per un urbanisme “pacífic” i una reducció de la densitat general de tots els àmbits residencials. El nou POUM preveu una ordenació global compacta que resolgui els buits urbans i faci possible un creixement controlat de l’extensió urbana: amb un sòl no urbanitzable com a base territorial, un sòl urbà dinàmic que augmenti l’atractiu territorial
del municipi –capaç d’atraure noves activitats econòmiques i d’innovació que en garanteixin la competitivitat– i un sòl urbanitzable proporcionat a les necessitats reals de creixement i que no comprometi el futur dels espais agrícoles.
El pla també preveu potenciar la relació Estany – nucli antic – Monestir amb eixos comercials i de vianants que els vinculin per tal d’aprofitar l’atracció turística de l’Estany com a recurs econòmic i fer-la extensiva a la resta del nucli urbà. Precisament, a la zona de les hortes de sota el Monestir, es pretén endreçar i programar el futur de la zona perquè sigui el darrer gran àmbit d’extensió del nucli urbà, recosint els diferents subàmbits ja consolidats i fent-ho compatible amb les zones d’hortes de més valor.
El nou POUM també pretén millorar l’accés al centre de Banyoles i descongestionar el trànsit. Així, es busca racionalitzar, jerarquitzar i estructurar la xarxa viària del nucli i completar una xarxa de carrers de trànsit rodat restringit –o compartits amb cotxe i bici– que interconnecti els barris perifèrics amb el centre i amb els equipaments, sobretot els escolars i esportius. Segons el Pla director de la bicicleta, caldrà desenvolupar una xarxa urbana de carrils bici connectada de manera interna i amb recorreguts supramunicipals (camí de l’Estany, via verda de la Xarxa Pirinexus, GR, camins rurals, etc.).
El nou pla preveu reconvertir el carrer Joan XXIII en el vial nord que connectarà amb el centre de la ciutat, per augmentar la connectivitat dels barris perifèrics (Can Puig, Canaleta i Mas Palau), i afavorirà la creació de zones d’aparcament al centre de la ciutat, com la de la Cooperativa, al costat del Monestir, o la de la Providència, al Barri Vell. A més, s’afavorirà la creació de bosses d’aparcament dissuasives a les entrades de la ciutat (la Puda, la Draga, etc.).
El POUM busca localitzacions idònies per a les mancances i dona solució a les disfuncions detectades en el sistema d’equipaments públics, fent reserva de sòl per a possibles necessitats futures com un gran centre cívic polivalent, un centre d’ensenyament o una possible estació d’autobusos. També reforça el comerç de proximitat des de l’urbanisme, mitjançant la potenciació i la reconversió de dos grans eixos comercials –l’antiga carretera general i el passeig de Mossèn Lluís Constans.
Es preserva i es potencia l’Estany i el seu entorn com a element identitari principal del municipi i de la configuració paisatgística de Banyoles i el seu entorn. L’Estany té un paper clau com a zona de valor natural i en la dinàmica hídrica del municipi. És una peça important de relació social i de valor turístic. A més, preveu la construcció d’una anella verda de carril bici que envolti la ciutat.
Pel que fa al patrimoni cultural, l’Ajuntament de Banyoles ha desenvolupat plans específics que ajuden a garantir la gestió dels elements culturals i monumentals de la ciutat: el Pla especial del nucli antic de Banyoles (PENAB), el Pla especial de protecció del patrimoni i el Catàleg de masies i cases rurals. El POUM també protegirà nous espais de patrimoni cultural i industrial, com la Cooperativa o la Farinera Surribas.
Un POUM amb participació ciutadana
El nou POUM de Banyoles ha inclòs un conjunt d’accions que han permès que la ciutadania i els agents socials i econòmics de Banyoles poguessin consultar, participar i fer aportacions en l’elaboració d’aquest document que ha de marcar les línies del planejament urbanístic actual i de futur.
Per garantir la participació pública de tots els àmbits que constitueixen el municipi, a l’inici del Pla es van crear els següents òrgans de participació: la Comissió de Seguiment (amb els grups municipals i els diferents tècnics encarregats de la redacció del POUM), el Fòrum Ciutadà (principal òrgan de participació, consulta i informació a la ciutadania en relació amb la redacció del nou POUM), el Fòrum Virtual (àmbit de participació en línia), i reunions sectorials en relació amb la redacció del POUM (sectors econòmic, social, cultural, veïnal i altres, com els sectors afectats, les entitats ecologistes o el Centre d’Estudis).
En matèria de participació ciutadana també es va preparar una enquesta de percepció i opinió ciutadana, sessions participatives durant el març i l’abril de 2013, reunions sectorials i amb grups polítics del 2016 al 2018, i audiències públiques el mes de juny de 2018.
Què és un POUM?
El POUM és el planejament que ordena l’estructura general d’un municipi regulant-ne i definint-ne els usos del sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable) per garantir que responen a les seves necessitats futures de creixement, en termes de població, d’activitat econòmica i d’habitatges. Per fer-ho, cal tenir en compte la situació geogràfica del municipi, el seu paper al territori i les seves característiques socials, naturals, ambientals i paisatgístiques.
Així, el POUM de Banyoles no és únicament un document tècnic i administratiu de gran abast, sinó que és un pla de futur amb un impacte directe sobre la qualitat de vida de tots els habitants de Banyoles, ja que condiciona desenvolupament urbà, social, econòmic i mediambiental dels propers 15 anys.
Una vegada s’ha aprovat el POUM inicialment és el torn de la informació pública per la seva consulta o al·legacions. Posteriorment, l’Ajuntament l’ha d’aprovar provisionalment i la Comissió d’Urbanisme de Girona, definitivament.
Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.